Dona i ocell de Joan Miró

GRUAS SERRAT- Instal·lacio barret de l'escultura dona i ocell de joan miró

 

GSerrat - Dona i ocell de joan miro

 

Extracte de la Viquipèdia-cat

…/…  DONA I OCELL és una escultura exempta de Joan Miró que s’aixeca 22 metres sobre l’estany artificial del parc de Joan Miró, a Barcelona. Construïda entre 1981 i 1982 —per bé que inaugurada l’any següent—, l’obra és de pedra artificial, revestida parcialment amb ceràmica pintada de vermellgrocverd i blau tractada com a trencadís, feta pel ceramista Joan Gardy Artigas.] L’escultura fou la darrera obra pública de Joan Miró.

Les grans dimensions de l’obra determinaren que la seva construcció es fes in situ al llavors anomenat Parc de l’Escorxador, seguint les indicacions i la maqueta entregada per Miró: amb l’ajuda de grues i personal es va fer un buidat de formigó, un material molt capaç de resistir el pas del temps, en una operació on van participar enginyers, arquitectes, 20 fusters i 6 operaris.Un cop consolidat el formigó, Joan Gardy Artigas va fer el recobriment de trencadís de ceràmica.[7]

La bastida que es va fer servir per construir l’obra es va desmuntar a la darrera setmana d’agost de 1982,i la seva construcció va finalitzar el mateix setembre, amb un cost final d’uns 15-17 milions de pessetes (102.172,1€)  La intenció inicial, prevista en el projecte d’urbanització del parc, era afegir una quinzena més d’escultures mironianes durant una fase d’ampliació, fet que no es va arribar a dur a terme a causa del delicat estat de salut i posterior traspàs de l’artista.Joan Miró no va cobrar honoraris per aquesta obra, sinó que la va oferir com a obsequi a la ciutat de Barcelona. …/… fi de la cita.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

En aquesta foto es pot reconèixer al Sr. Serrat, amb camisa vermella, donant instruccions al gruista per començar la maniobra d’enlairament

 

Representa una dona amb barret i a sobre d’ell un ocell (groc)

I aquestes són les fotos on es veu la participació de Gruas Serrat, en el moment de col·locar el barret.

Pel seu sentit simbòlic de final d’obra, l’alcalde d’aquell moment, Narcís Serra, no es va voler perdre l’operació.

La maniobra  es va portar a terme amb una grua LUNA DE 140 TN, de fabricació espanyola.

 

 

 

0 respostes

Deixa una resposta

Vols unir-te a la conversa?
No dubtis a contribuir!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.